España en su poesía: Ricard Mirabete

Ricard Mirabete

Presentamos, en el marco del dossier de poesía española contemporánea, un acercamiento al trabajo del poeta catalán Ricard Mirabete (Barcelona, 1971). Ha publicado los poemarios Les ciutats ocasionals, Última ronda (Premio l’Amadeu Oller 1999), La gran baixada y Les ciutats ocasionals (Premio d’Òmnium Cultural del Vallès Oriental 2008). Es Licenciado en Filologia catalana por la Universitat Autònoma de Barcelona. Los poemas de Mirabete son traducidos por él mismo.

 

 

 

 

 

ABÚS

On és l’ombra germana

que ha fet fugir les veus?

On és? Hi ha larves indòmites

a la pell grisa de les ciutats.

Encara l’indret de la por roman.

A les fosques d’un portal hi ha desig.

El vent espera, una resposta de l’home televisiu

s’imposa a la taverna de sota.

Un home hi passa per davant.

Els nens del carrer tenen somnis

i dissabtes a la nit. Només desitgen

arribar tard a casa. Responen que no.

 

 

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)

 

 

 

 

 

 

 

DIMARTS O DIMECRES

 

 

Ahir vaig veure com aquell que posava

les mans dins del contenidor blau

trucava a les portes dels cinemes.

Després provà d’estomacar a una vella

amb una ampolla de plàstic.

El separàrem entre uns quants.

Havia begut, tenia un alè mortuori

i rabiós com d’ombres espantades.

El vaig seguir de prop; no rebutjà

la meva companyia. Un altre cop

provà d’empaitar una dona que coixejava

mentre em mirava de cua d’ull

esperant que reaccionés. El vaig seguir.

Ja al seu costat li vaig lloar la seva força

i no s’atreví a contestar-me.

 

 

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)

 

 

 

 

 

 

 ABUSO

 

Donde está la sombra hermana

que ha hecho huir las voces?

¿Dónde está? Hay larvas indómitas

en la piel gris de las ciudades.

El lugar del miedo todavía permanece.

En un portal a oscuras hay deseo.

El viento espera. Una respuesta del hombre televisivo

se impone en la taberna de abajo.

Un hombre pasa por delante.

Los niños de la calle tienen sueños

y sábados por la noche. Sólo desean

llegar tarde a casa. Respondenque no.

 

 

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)

 

 

 

 

 

 

MARTES O MIÉRCOLES

 

Ayer vi como aquel que ponía

las manos dentro del contenedor azul

llamaba a las puertas de los cines.

Después probó de vapulear a una vieja

con una botella de plástico.

Lo separamos entre unos cuantos.

Había bebido, tenía un aliento mortuorio

y rabioso como de sombras asustadas.

Lo seguí de cerca, no rechazó

mi compañía. Otra vez

probó de perseguir una mujer que cojeaba

mientras me miraba con el rabillo del ojo

esperando que reaccionara. Lo seguí.

Ya a su lado le alabé su fuerza

y no se atrevió a contestarme.

 

Ricard Mirabete, Les ciutats ocasionals (Barcelona: Témenos Edicions, 2009)

 

 

 

 

 

Datos vitales

Ricard Mirabete Yscla (Barcelona, 1971). Ha publicado el poemario Les ciutats ocasionals. Témenos Edicions. 1a edició. novembre 2009. Mantiene el blog http://blocs.mesvilaweb.cat/ricard99

 

También puedes leer