Poesía de Moldavia: Andrei Langa

Presentamos al poeta moldavo, Andrei Langa (Milești, 1965). Licenciado en Periodismo y en Filología Rumana. Miembro de la Unión de Escritores de Moldavia (2001). Ha publicado libros como: Leonard Tuchilatu. Creație prin destin (Bucaresti, 1996). (Leonard Tuchilatu. La creación y el destino); Pe când se vor trezi zeii (Chișinău, 1999). (Para cuando se van a despertar los dioses;) Copacul călător (București – 2007); o El árbol viajero (rumano-español), premio de poesía bilingüe otorgado por la revista electrónica “Katharsis” (2008). Las presentes versiones al español son del propio Langa y la traducción al catalán de Pere Bessó.

 

 

 

 

 

 

 

 

Ziua Frunzelor

Frunzele au felul lor de a fi, nu se dau în spectacol.
Ființe sfioase, cu doar două fațete, care dau formă ramului.
Vedere de fond pentru unele flori, fără pretenția de a fi preferatele.
Minuscule fabrici de clorofilă, proces de fotosinteză cotidian.

 

El día de las hojas

Las hojas tienen su modo de ser, no se dan en espectáculo
Entidades tímidas, de sólo dos caras, que dan forma a las ramas.
La vista de fondo para unas flores sin pretensión de ser las preferidas.
Minúsculas fábricas de clorofila, proceso de fotosíntesis cotidiano.

 

El día de les fulles

Les fulles tenen la seua manera de ser, no es donen en espectacle.
Criatures tímides, amb dues cares només, que donen forma a les rames.
Vista de fons per a algunes flors, sense pretensió de ser les preferides. Minúscules fábriques de clorofila, procés de fotosíntesi quotidià.

 

 

 

Cuvinte Uitate

Cuvinte uitate se uită la tine, în ochii lor poartă lumini și livezi.
Îţi caută urma şi cred doar în tine, lumina cea verde te invită-n trecut,
Pământul întreg se pierde-n adâncuri, (ce proaspătă pare ţarâna aici…)
Cuvinte uitate te vor si te cheamă, pe unde paşesti pamântul se-afundă.

 

Palabras olvidadas

Palabras olvidadas te siguen de cerca, sus ojos son llenos de una luz verde.
Te buscan y creen solo en ti, la mítica luz te lleva atrás. La tierra entera ya se derrumba, (qué fresco parece el polvo aquí…)
Palabras perdidas te aman y llaman, por donde tú pasas la tierra se hunde.

 

Paraules Oblidades

Paraules oblidades al teu aguait, als seus ulls el reixat de llum dels horts.
Et busquen i només creuen en tu, la llum verda t’invita al passat.
La terra sencera es perd en les profunditats., (què fresca pareix la pols ací…)
Paraules oblidades et volen i et criden, per on passes la terra s’afona.

 

 

 

Meteoriti

Cum poţi să explici ce se întâmplă cu focul: se face cenuşă sau urcă spre cer?
Aşa a ars trupul tău într-o noapte şi atunci ai văzut, un pic cam tardiv, cum pământul rămâne în urmă cu urme dur imprimate, de meteorit.

 

Meteoritos

Cómo puedes explicar qué pasa con el fuego: ¿se transforma en ceniza o sube al cielo?
Así se ha quemado tu cuerpo en una noche y entonces has visto, un poco tarde, como la tierra quedó atrás con rastros impresos de meteoritos.

 

Meteorits

Com pots explicar què ocorre amb el foc: es fa cendra o puja al cel?
Així ha cremat el teu cos en una nit i llavors has vist, una mica massa tard, com la terra restà darrere amb les traces amb dificultat impresses de meteorit.

 

 

 

SFÂRȘIT DE BOEMĂ

Pe cine mai tentează toamna noastră cu trupul ei dezgolit, asexuat? Pe tine te întreb, prietene trist, născut în patria patriarhală a primăverii.
Ploia-i perfidiă şi vântul avid te-au lăsat fără de haină. Ai ajuns să fii un câine hoinar, târând după sine părţi din propria-ţi blană.
Nu mai eşti om, la final de boemă, ai preluat postura docilă de câine, ochii lui galeşi şi mirosul specific, canin, iar toamna noastră pare acum a fi o mesalină.

 

Final de Bohemia

¿A quiénes más les atrae nuestro otoño con su cuerpo desnudo, asexuado? A ti te pregunto, mi triste amigo, nacido en patria patriarcal de la primavera.
Su lluvia insidiosa y su viento ávido te han dejado sin propia ropa. Te has convertido así en un perro vagabundo, llevando encima partes de sus pieles.
Ya no eres un hombre, al final de la bohemia has tomado la postura de un perro dócil, sus ojos lánguidos y su olor específico, canino, y nuestro otoño se parece ahora a una mesalina.

 

LA FI DE LA BOHÈMIA

A alguns més els tempta la nostra tardor amb el seu cos despullat, asexuat? A tu t’ho pregunte, trist amic, nascut en pàtria patriarcal a la primavera.
La seua pluja pèrfida i el seu vent àvid t’han deixat sense abric. Has acabat sent un gos vagabund, arrossegant darrere de tu esquinçalls de la teua mateixa pell.
Ja no ets home, a la fi de la bohèmia has assumit la postura d’un gos dòcil, els seus ulls llangorosos i el seu específic olfacte caní, i la nostra tardor es pareix ara a una messalina.

 

 

 

Poem cu ploaie

Când voi începe să îmbătrânesc, îmi voi pune pe cap o căciulă din piele de oaie şi încerca-voi să cârpesc golurile verticale dintre picăturile de ploaie.
E clar că nicidecum nu voi reuşi să acopăr cu acul o distanţă prea mare, de aceea voi purcede a le căptuşi cu boabe de minerale rare.
Aşa va cădea peste tot şuvoiul de apă din întunericul orbitor al norilor: poate că el va putea să ne scape de apocalipsa de foc a culorilor.
Deocamdată ploile vin şi pleacă cu goluri invizibile printre picături, prin care corpurile noastre caută să treacă şi să le lase oarecum pe alături.

 

Poema con lluvia

Cuando empiece a envejecer, me pondré una gorra de piel de oveja e intentaré coser el vacío que queda entre las gotas de lluvia.
Está claro que no podré coser con la aguja una gran distancia, por eso empezaré a hacer líneas de cristales en estos vacíos.
Así va a caer el agua por todas las partes desde la luz de las nubes negras: puede que esta corriente nos salve del fuego apocalíptico de los colores.
Por ahora las lluvias van y vienen con sus imperceptibles espacios entre las gotas, donde nuestros cuerpos todavía tratan buscar la manera de evitarlas.

 

Poema amb pluja

Quan començaré a envellir, em posaré una gorra de pell d’ovella i tractaré de cosir els buits verticals entre les gotes de pluja.
Clar que de cap manera no reixiré a cobrir amb l’agulla una gran distància, per això començaré a perdre el temps amb grans de minerals rars.
Així caurà pertot el raig d’aigua de la foscor enlluernant dels núvols: tal volta ens lliurarà de l’apocalipsi de foc de colors.
Ara mateix van i venen les pluges amb buits invisibles entre les gotes, per on els nostres cossos miren de passar i deixar-les en certa manera de banda.

 

Note mizicale

Cine a spus că e necesar să știi toate notele muzicale.
Cântecul răsună nestingherit și fără de ele prin spațiu.

 

Notas musicales

Quién ha dicho que es necesario saber todas las notas musicales.
Las melodías resuenan libremente y sin ellas por el espacio.

 

Notes musicals

Qui ha dit que és necessari conéixer totes les notes musicals.
Les cançons ressonen amb tota llibertat a través de l’espai sense elles.

También puedes leer