Iniciamos un dossier de poesía catalana preparado por Javier Bozalongo. La poeta que inaugura esta muestra es Montserrat Abelló (1918-2014), desaparecida recientemente. Además de poeta, fue traductora. En 2002, recopiló su obra en el volumen Al cor de les paraules. Las versiones de los poemas que aquí presentamos son de Mireia Bofill Abelló y la propia autora.
AQUEST ÉS EL MILLOR MOMENT
Aquest és el millor moment
del dia, quan la
casa ja dorm. I
jo estic sola.
Aquest és el millor
moment, quan la nit
ve i estem sols;
però tu no ho voldries.
I em pregunto si
tens por de la fosca
o d’estar ajagut vora meu
amb els ulls oberts.
ESTE ES EL MEJOR MOMENTO
Este es el mejor momento
del día, cuando la
casa ya duerme. Y
yo estoy sola.
Este es el mejor
momento, cuando la noche
llega y estamos solos;
pero tú no lo querrías.
Y me pregunto si
temes la oscuridad
o estar tendido junto a mí
con los ojos abiertos.
DINS L’ESFERA DEL TEMPS
Dins l’esfera del temps
contemplo sempre la mateixa imatge
que esquiva de mi se’m perd
entre fulls de quaderns inacabats,
on un i un altre cop hi veig escrit
el meu amor de tu.
Tu que no t’has volgut lliurar
mai al plaer dels mots, i t’has
endinsat en el silenci.
DENTRO DE LA ESFERA DEL TIEMPO
Dentro de la esfera del tiempo
contemplo siempre la misma imagen
que, esquiva de mí, se me pierde
entre hojas de cuadernos inacabados,
donde una y otra vez veo escrito
mi amor por ti.
Tú, que no has querido entregarte
jamás al placer de las palabras, y te has
adentrado en el silencio.
VINE, ET VULL VEURE
Vine, et vull veure
davant meu.
No como pretenies
sinó tal com ets.
Ja res no desfarà
aquesta imatge perfeta,
que ha quedat clavada
en mi.
I d’allò que tant
volies que fos,
ja no me’n queda ni
el més lleu record.
I ara se’m fa més dolça
la certesa
que aquell altre tenir-te
a prop de contracor.
VEN, QUIERO VERTE
Ven, quiero verte
frente a mí.
No como pretendías
sino tal como eres.
Ya nada disolverá
esta imagen perfecta
que ha quedado clavada
en mí.
Y de eso que tanto
querías que fuera,
ya no me queda ni
el más leve recuerdo.
Y ahora se me hace más dulce
la certeza
que aquel otro tenerte
cerca a desgrado.
Datos vitales
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918 – Barcelona, 2014) fou poeta i traductora. Va iniciar la seva trajectòria literària el 1963 amb “Vida diària” i va publicar, entre d’altres, “Foc a les mans” (1990), “Dins l’esfera del temps” (1998). L’any 2002 va aplegar tota la seva obra a “Al cor de les paraules”. Posteriorment, va publicar “Memòria de tu i de mi” (2006) i “El fred íntim del silenci” (2009) i “Més enllà del parlar concís” (2014). Enguany presentà, a Londres i a Barcelona, les seves dues darreres traduccions a l’anglès de la seva obra “Fifty Love Poems” i “The Body’s Reason” de Maria Mercè Marçal, que va treure per l’editorial Francis Boutle Publishers. També va fer nombroses traduccions de poesia tant del català a l’anglès com de l’anglès al català, traduccions d’autores tan significatives com ara Adrienne Rich (“Atles d’un món difícil”, 1994), Sylvia Plath (“Sóc vertical”, 2006), Anne Sexton (“Com ella”, 2011) o Margaret Atwood. Per la seva trajectòria, i també per la publicació de l’antologia “Cares a la finestra: 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX” (1993), va rebre la Creu de Sant Jordi, l’any 1998. L’any 2008 fou guardonada amb el Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i el Premi Nacional de Cultura.
Montserrat Abelló (Tarragona, 1918-Barcelona, 2014). Poeta y traductora. Inició su trayectoria literaria en 1963 con Vida diària y publicó, entre otros Foc a les mans (1990), Dins l’esfera del temps (1998). En 2002 recopiló toda su obra en el libro Al cor de las paraules, publicando posteriormente Memòria de tu i de mi, El fred íntim del silenci y Més enllà del parlar concís (2014). Este mismo año presentó en Londres y en Barcelona sus dos últimas traducciones de Maria Mercè Marçal, Fifty Love Poems y The Body’s reason. Ha realizado numerosas traducciones tanto del inglés al catalán como del catalán al inglés de autores como Anne Sexton, Sylvia Plath o Margaret Atwood. Recibió entre otros el Premio de Honor de las Letras Catalanas, el Premio Nacional de Cultura de Catalunya y la Creu de Sant Jordi.