Un poema de Antoni Marí

Antoni Marí

Presentamos, en versión de Vicente Valero, un texto del poeta, ensayista y narrador catalán Antoni Marí (Ibiza, 1944). En 1989 obtuvo el Premio Nacional de la Crítica por Un viatge d’hivern.  Preludi, Un viatge d’hivern y El desert. Por  El vas de plata i altres obres de misericòrdia mereció el Premio Ciutat de Barcelona.

 

 

 

 

Saber que el ansia, el sueño, la vida de la idea,

son un desierto de soledad que avanza.

Y sentir cómo crece, intrépido y fértil,

desde el enorme abismo del alma y del mundo.

 

Sentir la soledad como el ansia, y como el ansia

el cumplimiento del sueño y el devenir

nosotros, sueño de nosotros,

príncipes y eñores de nuestro vasto reino.

 

 

 

 

 

 

Saber que l’ànsia, el somni, la vida de la idea

són un desert de solitud que avança.

I sentir com creix, intrèpid i fecund,

des del fondal vastíssim de l’ànima i del món.

 

Sentir la solitud com l’ànsia

l’acompliment del somni i l’esdevenir

nosaltres, somni de nosaltres,

els prínceps u senyors del nostre vast reialme.

 

 

 

 

 

 

 

 

También puedes leer